A veces se me olvida cuánto me gusta trabajar con las manos, sólo a veces...





domingo, 1 de julio de 2012

PARIS 1991



El desè concurs de Scrapbloc d'aquesta primavera proposava una estructura feta anb sobres dissenyat per la Glòria. Tenia clar que aquests papers amb motius de Paris serien ideals per fer un mini àlbum del nostre viatge de noces a la ciutat de les llums, l'any 1991. Quant temps ha passat, oi?

El décimo concurso de Scrapbloc de esta primavera proponía una estructura hecha con sobres diseñado por Gloria. Tenia claro que estos papeles con motivos de Paris serían ideales para confeccionar un mini álbum de nuestro viaje de novios a la ciudad de las luces, en el año 1991. Cuánto tiempo ha pasado, verdad?


L'odissea va començar quan vaig buscar els negatius de les fotos del viatge i no apareixien enlloc. Guardo tots els negatius de totes les fotos que hem fet des que ens vam comprar la primera màquina de fotos (el 1987 a Andorra!) però aquests no eren enlloc.

La odisea empezó cuando busqué los negativos de las fotos del viaje y no aparecían. Guardo todos los los negativos de todas las fotos que hemos hecho desde que nos compramos la primera máquina de fotos (en 1987 en Andorra!) pero éstos no estaban.



En Robert va escanejar totes les fotos del viatge i després d'un laboriós treball, les vaig aconseguir encara que no amb la mateixa qualitat, però... tenia les fotos!!!

Robert escaneó las fotos del viaje y después de un laborioso trabajo, las pude conseguir aunque no con la misma calidad, pero... al fin tenia las fotos!!!


Ara que ja s'ha desvelat la identitat de les participants al concurs us ensenyo una petita mostra del mini, un record inoblidable.

Ahora que se ha desvelado la identidad de las participantes al concurso os enseño una pequeña muestra del mini, un recuerdo inolvidable.


Un dels tags que van a l'interior de les butxaques...

Uno de los tags que van en el interior de los bolsillos...


En el blog de Scrapbloc trobareu la galeria amb tots els àlbums dels participants i a més a més, ens van descobrint de mica en mica un munt de sorpreses!!!!


En el blog de Scrapbloc encontraréis la galería con todos los álbumes de los participantes y además, nos estan descubriendo poco a poco un montón de sorpresas!!!


13 comentarios:

  1. Me encanta, me imagino cuantos recuerdos habrán aflorado mientras lo hacías !

    Un besito guapi !

    ResponderEliminar
  2. Precioso trabajo, me encanta el colorido que tiene.
    Besos de colores y bendiciones

    ResponderEliminar
  3. Sí que ha passat molt de temps però aquí hi ha la màgia de les fotos i dels records, que romanen immutables... Un àlbum preciós... dolç i delicat... Un petonet

    ResponderEliminar
  4. Un albúm molt bonic per un uns records tan importants.
    Que tinguis una bona setmana

    ResponderEliminar
  5. Nosaltres també vam anar a Andorra a comprar la nostra primera càmara!!!!! Molt maco l'àlbum Montse, és genial haver descobert l'scrap per retrovar fotos del passat!!!
    Un petó ben fort!

    ResponderEliminar
  6. Muy buena idea hacer un álbum con tan bonito con esas fotos tan entrañables, te ha quedado precioso. Enhorabuena y un beso grande.

    ResponderEliminar
  7. ¡Menos mal que Robert pudo escanearlas y se salvaron! Seguro que cualquier día te aparecen los negativos por cualquier caja pero entretanto, el álbum ha quedado estupendo ¡Qué romántico! ♥ ♥ ♥...
    Petonets de dilluns :)

    ResponderEliminar
  8. Aquest últim concurs ha tingut moltes participants i competència, jajaja. T'ha quedat molt bonic. Un petó.

    ResponderEliminar
  9. Hola Montse:

    L'scrap cada dia se't dona millor, aquest álbum és maquíssim.

    Felicitats!

    Anna

    ResponderEliminar
  10. Es preciós !!!! Com tot el que fas ...
    Jo també vaig anar de viatge de noces a París però el 1992 i la primera càmera també va ser comprada a Andorra ...Quines casualitats !!!
    Una abraçada,

    ANNA

    ResponderEliminar
  11. Realment un record impagable!I un treball preciós i elegant que conté molt sentiment. Moltes gràcies per el teu suport.
    Petons. Sílvia
    PD: Passen els anys i nosaltres igual de joves! ja, ja

    ResponderEliminar