Contes per a la canalla

UN TRESOR

En Jordi tenia guardada una clau de color lila, que li havia regalat la seva mare.

"Aquesta clau obre un tresor", li havia dit somrient.

"I on és? va preguntar en Jordi, encuriosit.

"Doncs no ho sé, però tu i jo, el buscarem", va contestar-li.

En Jordi jugava a la sorra de la platja, i amb la pala i el rascló, treballava i treballava, fent un forat per trobar aquell preuat tresor.

"Ei, compte! em faràs malvé la meva caseta" es va sentir desde dins el pou. Era la veueta d'una estrella de mar.

"Oh, perdona, no ho savia! Que vius aquí?"

Si, vols venir a jugar amb mí? t'ensenyaré les meves joguines! li va dir la estrelleta. En Jordi es va capbussar dins el forat sense dubtar ni un moment, i va entrar a la caseta feta de pedretes, sorra, corals, petxines i altres objectes marins. Estava envoltada de caballets de mar, i en una peixera unes sirenetes diminutes saltaven a corda, cantant una cançó.

Van estar jugant tot el dia, i quan es començava a fer fosc, en despedir-se, l'estrelleta va regalar a en Jordi una caixeta. "Aquest és el tresor que estaves buscant, i podràs obrir-lo només amb una clau! És un bonic record d'aquest dia! Emporta-te-la i cada vegada que la miris, et recordaràs de mi!

Quan en Jordi va arribar a casa seva, va agafar aquella clau lila que guardava a la seva habitació, i va obrir la capsa que li havia regalat la seva amiga, l'estrelleta.

I sabeu que hi havia dins? un estel molt brillant, un tresor molt important, que representava l'amistat.

Mai més va tornar a veure l'estrelleta, encara que va tornar moltes vegades a la platja, però l'estel brillant va restar per sempre més en aquella capseta, a la seva habitació.

A la meva petitona Anna, que tant li agraden els contes inventats de la mama.
(Autora: Montse Espinosa)