Quan érem feliços

Autor: Rafel Nadal

Editorial: Destino

"Premi Josep Pla 2012"

«De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d’anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d’anar-li a dir bona nit, fos l’hora que fos, perquè ella no s’adormia fins que l’últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n’hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta:
—Bona nit —començava a dir quan trèiem el cap—. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».

SINOPSIS: Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

Un recull de relats que ens parlen sobretot de Girona, la meva ciutat estimada, i on l'autor ens ha explicat a tots els qui hem volgut escoltar-lo, més ben dit llegir-lo, moments de la seva infantesa que un mica també ha estat meva en les coses més essencials, tot i que ens separen 9 anys de diferència, i també d'altres coses.

M'ha fet recordar que jo també tenia bicicleta, una BH, que només es podien permetre regalar-la els reis mags i no els meus pares, que a les baixades anava sentada al "sillín"  portant una amiga al "manillar" i una altra al "portabultos". Que anava a un col.legi de monges i també vaig omplir un piló de mapes muts, amb rius i muntanyes,... i que la primera vegada que vaig voler copiar perquè no havia estudiat prou, la "madre superiora" em va enxampar i mai més he pogut fer trampa als exàmens, que ara en diuen "controls".

M'ha fet recordar quan a l'estiu em banyava al riu, a Llorà, quan anava d'excusió a Sant Daniel, fins a la font d'en Fita, i que quan arribava setembre, anava a collir pomes per quatre duros a cal Marquès; que a Girona, per fires, era quan començava el fred de debò i  aleshores jo estrenava abric si el de l'any anterior m'estava petit, i que el vestit d'estiu tocava estrenar-lo quan anava amb els meus pares i avis a beneir la palma a la parròquia de Sant Narcís, el diumenge de Rams.

M'ha fet recordar moltes coses ... amb enyorança.